Descripció i objectiu general del projecte
Aquest projecte vol aportar a la conscienciació i implicació dels diferents actors i agents implicats en a l’àmbit territorial del Pla de Mallorca en la solució de la greu situació en que es troben les masses d’aigua subterrànies. Es pretén donar a conèixer la situació, explicar les implicacions ambientals i socials que això suposa, les causes d’aquesta situació i algunes propostes de solució, entre elles la de la transició cap a un model agroalimentari ecològic i territorialitzat que no només pugui evitar que es perpetuí l’abocament de nitrats agraris, si no que fins i tot pugui contribuir a millorar la salut dels aqüífers.
Objectius específics
- Contribuïr a despertar la consciència sobre la problemàtica de les masses d’aigua als municipis del Pla de Mallorca a la societat en general.
- Contribuïr a donar a conèixer les causes de la contaminació de les masses d’aigua per nitrats, així com les alternatives per poder-les evitar o minimitzar, a la societat en general del Pla de Mallorca.
- Conscienciar i proposar alternatives, als prenedors de decisions amb competències i àmbit d’actuació al Pla de Mallorca. Informant sobre la problemàtica de les masses d’aigua als municipis del Pla de Mallorca, donant a conèixer les causes de la contaminació de les masses d’aigua per nitrats, així com les alternatives per poder-les evitar o minimitzar als prenedors de decisions amb competències i àmbit d’actuació al Pla de Mallorca.
- Despertar interès per a una implicació en la resolució d’aquesta problemàctica des dels diferents actors afectats i existents al Pla de Mallorca.
Situació de l'aigua a Mallorca
De forma molt breu podriem dir que l’aigua de la que depenem per viure a Mallorca es troba amenaçada, tant per problemes de sobreexplotació com per contaminació derivada de l’activitat humana, trobant-nos amb zones on l’aigua no compleix ni tan sols amb els requisits de potabilitat.
Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aquesta seria a grans trets la situació (http://www.caib.es/sites/aigua/ca/planificacio_hidrologica/):
El més important a destacar és que totes aquestes contaminacions són conseqüències directes de les nostres pràctiques abusives sobre el aqüífers o sobre el sòl que queda sobre ells i que, per tant, aturar i revertir aquest procés depèn de nosaltres.
Situació dels aqüífers al Pla de Mallorca
La situació de les masses d’aigua del Pla de Mallorca és tant un problema ambiental com social; tant la seva sobreexplotació i els nivells de contaminació per Nitrats que com a societat no som capaços de resoldre i prevenir.
Segons la valoració de l’estat químic de les masses d’aigua subterrànies de les Illes Balears realitzat en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears, el 39% de les masses d’aigua es troben en risc de no complir amb la Directiva Marc de l’Aigua i més del 18,5% superen el llindar de potabilitat en quant a la concentració de Nitrats, sent el Pla de Mallorca la zona més afectada i amb major nivell de concentració.
Però, a més, la presència de Nitrats a les masses d’aigua de les Illes implica la necessitat d’actuacions que alhora impliquen altres problemes ambientals derivats. Per aquest motiu, la Directiva 91/676/CEE obliga a les autoritats competents a determinar les zones amb aigües contaminades per nitrats, a designar-les com a vulnerables i a establir-hi programes d’actuació per prevenir la contaminació difusa per nitrats que pugui provocar el sector primari.
La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic implica la pèrdua de la condició de potabilitat per al consum humà. Segons dades de la Organització Mundial de la Salut i de la Direcció General de Salut Ambiental, el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és un increment de metahemoglobina a la sang, que implica la incapacitat de fixar oxigen i de transportar-lo als teixits. La primera manifestació clínica és la cianosi, generalment associada a una tonalitat blavosa de la pell i el grup poblacional que presenta més risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial, les dones embarassades, les persones amb hipoclorhídria gàstrica i les persones amb dèficits de metahemoglobina-reductasa o de NADH o amb hemoglobina anòmala. A la Directiva comunitària que regula la qualitat de les aigües destinades al consum humà els valors màxims admesos són 50 mg/l de nitrats. A l'Estat espanyol la norma que transposa l'esmentada directiva (RD 140/2033) també estableix un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats. (https://www.caib.es/sites/salutambiental/ca/nitrats-26197/)
Aquesta contaminació té diversos orígens, però es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació per compostos nitrogenats:
- la contaminació puntual associada a activitats d'origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d'aigües residuals urbanes o d'efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d'abocadors, etc.)
- la contaminació dispersa o difosa, de la que l'activitat agrària n'és la causa principal, complementada per sistemes de depuració d’aigues residuals deficients o inexistents als habitatges.
La informació sobre la potabilitat de l’aigua de xarxa es troba publicada al SINAC- Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum, que sols informa sobre si compleix o no els paràmetres de potabilitat i que s’ha de comprovar la informació xarxa per xarxa amb un procés llarg (https://sinacv2.sanidad.gob.es/SinacV2/Index.do).
La gestió i sumministre d’aigua de gairebé la totalitat del Pla de Mallorca es troba concessionat a l’empresa Hidrobal mitjançant una licitació que ara mateix es troba prorrogada i pendent de convocar la nova licitació.
La gran dificultat per tenir accés als resultats analítics realitzats a les xarxes de sumministre d’aigua potable limita la possibilitat de portar un monitoreig i d’identificar les possibles causes exactes de contaminación, per tant, necessitam major transparencia en aquesta informació per poder actuar de manera més eficient i coordinada.
Mallorca va iniciar el camí cap a la constitució d’Eco Districtes/ Eco Comunitats o una sola Ecoregió (https://www.agroecologia.net/ecoregiones/) a l’illa fa més de 15 anys, de la ma del sector agrari ecològic amb la constitució de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA https://apaema.net/). El sector ecològic de les Illes Balears es troba coordinat i estructurat a nivell de cada una de les illes, de manera que es pot oferir una àmplia i diversa gama de productes ecològics i locals a la vegada que s’incentiva el consum d’aquest tipus de productes i la conversió d’altres models productius cap a la producció ecològica i sostenible. Més recentment, conjuntament amb SEAE i Tramuntana XXI, s’ha iniciat un procés participatiu a nivell municipal a 7 municipis de la Serra de Tramuntana. Aquest procés ha posat de manifest la manca d’informació que a vegades tenim de la nostra realitat més immediata i com la col·laboració a nivell local pot fer que la problemàtica enfocada de forma col·laborativa es pot convertir en una oportunitat tant per qui patia el problema com per les noves persones/empreses o entitats que entren en acció.
Què podem fer?
La solució a la problemàtica es troba en les nostres mans, tothom hi te alguna cosa amb la que hi pot contribuïr, però nigú la pot aplicar si no es treballa de forma col·laborativa i coordinada.
- Acció coordinada de les administracions públiques a tots els nivells, de la societat civil, del teixit empresarial en general i de forma sectorial, de la ciutadania i de les empreses sumministren aigua:
- Les administracions autonòmiques que tenen competències que afecten als recursos hídrics i a la qualitat de l’aigua que sumministra mitjançant la xarxa haurien de treballar de manera coordinada per assegurar que es compleix amb la legislació tant pel que fa a impactes sobre els recursos hídrics com al dret a l’accés a aigua potable i a accés a la informació. En aquest cas les administracions més directament afectades són: la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la Conselleria de Salut i Consum, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i els Ajuntaments.
- Les entitats de la Societat Civil, tant les d’àmbit insular o autonòmic com les locals, poden aportar al procés col·laborant amb les administracions i servint de multiplicadores del missatge per assegurar la co-responsabilitat de totes les persones i parts implicades.
- Els processos per a l’establiment d’Eco Districtes/ Ecoregions/ Eco Comunitats es plantegen com una de les eines que poden contribuïr a aquest procés.
- Amb les nostres actuacions diàries també hi podem contribuïr:
- A la teva finca/hort o jardí:
-
- No utilitzis adobs químics, purins aplicats directament o fems sense compostar ni a la teva finca, hort o jardí (l’agricultura d’oci també pot contaminar si no es fa be). Assegura cobertura vegetal i que un adobat correcte.
- Limita la densitat d’animals al camp i assegura’t que les instal·lacions de recollida de fems i/o purins sigui correcta.
- Ajuda a les persones que s’esforcen i treballen al camp de manera respectuosa, sostenible i ecològica, comprant els aliments que produeixen.
- Si no tens les aigües residuals de casa teva connectades a la xarxa, assegura’t de que tenir un sistema autònom de tractament instal·lat i mantingut en bones condicions i que compleixi, com a mínim amb els requisits legals.
- Vigila el que aboques al clavegueram i als desaigües de casa teva i contribueix per a que a nivell municipal la posada a punt de les canalitzacions d’aigües residuals urbanes sigui una prioritat)
Infografía
Procés iniciat
S’ha preparat una explicació simplificada de la diagnòsi de la situació i amb propostes de possibles alternatives, que ara estas llegint i l’hem compartit amb els prenedors de decisions implicats al Pla de Mallorca (batles, Mancomunitat i administracions competents en qüestions d’aigua) a la reunió de la Mancomunitat que va tenir lloc el 2/12/2020 i a 2 tallers virtuals celebrats el dia 18/12/20 amb representants de la pagesia, de la societat civil, dels ajuntaments i de les autoritats competents en matèria d’aigua.
S’ha elaborat una infografia per explicar la problemàtica existent, les causes i com intervenir sobre elles des dels distints àmbits de la societat: administració, societat civil, pagesia i població en general, per a que es puguin compartir a xarxes soials. T’animam a que te la descarreguis i la comparteixis amb el teu entorn!!
Hem iniciat el procés de diàleg i discussió entre totes les persones i entitats/intitucions implicades mitjançant dos tallers que es realitzaren el 18/12/20 i participant a les Meses de l’Aigua organitzades per Save The Med.
Però no ens podem quedar aquí!!!
- Tothom hi te alguna cosa a aportar al procés i alguns hàbits per canviar.
- Les intervencions individuals són molt importants, però cla una feina col·laborativa de tota la població i agents implicades per a generar el canvi i solucionar el problema:
Ja t’hem presentat alguns exemples, però segur que ara que tens més informació podràs identificar-ne moltes més. T’animam a que comparteixis les teves contribucions i que t’uneixis al procés contactant-nos a: international@agroecologia.net
Enllaços d’interès:
http://www.caib.es/sites/aigua/ca/pagina_dinici-6476/?campa=yes
https://www.caib.es/sites/salutambiental/ca/nitrats-26197/
https://www.savethemed.org/es/our-projects/baleares-sin-plastico/
https://www.caib.cat/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=1155
https://tramuntanaxxi.com/es/engegam-el-projecte-decoregio-serra-de-tramuntana
