«Assaborint Mallorca amb responsabilitat»

És un simposi obert que reuneix totes les baules de la cadena alimentària mallorquina —pagesia, empreses de transformació, comerç, sector HORECA i persones consumidores— per fer-se una pregunta incòmoda i necessària: quina part de responsabilitat té cada una en les condicions de vida de qui produeix els nostres aliments i en l’estat del territori que els fa possibles?

L’objectiu del congrés és sortir-ne amb estratègies concretes i amb una responsabilitat assumida de forma col·lectiva i transgeneracional, amb la comunitat educativa i el món artístic dins la conversa des del primer minut.

• Precarietat laboral al camp, amb èmfasi específic en les persones treballadores per compte aliè racialitzades i vulnerabilitzades.
• Relleu generacional: mostrar que el camp pot oferir una alternativa laboral viable i saludable, i obrir la transferència de coneixement entre generacions i cultures.
• Equitat de gènere: visibilitzar la feina de les dones a les finques familiars —sovint no remunerada ni cotitzada— i donar a conèixer les opcions de priorització en ajudes per a titulars femenines.
• Exposició a plaguicides cancerígens, neurotòxics o disruptors endocrins, i les pràctiques agràries que en prescindeixen.
• Aigua, sòl, biodiversitat i clima: reptes i exemples de maneigs ecològics de baix impacte.
• Alternatives replicables: cooperatives integrals de consum i producció, circuits curts, cuines de proximitat a menjadors públics i col·lectius.

• Un mínim de 80 entitats, empreses i professionals participants, havent reflexionat col·lectivament sobre el paper de la responsabilitat social al sector.
• Un mínim de 20 alternatives reals i d’èxit explicades i compartides, documentades en fitxes gràfiques i vídeos replicables en altres contextos.
• Un full de ruta d’actuacions que la comunitat educativa i la d’artistes poden dur a terme per difondre la responsabilitat social dins el sector agroalimentari.
• Que els agents de la xarxa alimentària mallorquina reconeguin la gestió digna de les persones treballadores com a factor de competitivitat i de continuïtat del sector.

De l’extracció a la responsabilitat compartida

El canvi de model empresarial que el simposi vol impulsar es concreta en tres desplaçaments:

• Del preu mínim al valor real. Que les empreses del sector incorporin als seus criteris de gestió el cost veritable dels aliments: condicions laborals dignes, impacte ambiental i vincle amb el territori. I que això arribi a la política de compres i a la comunicació.
• De la finca aïllada a l’ecosistema productiu. Models locals, ecològics i regeneratius que conserven l’entorn i prescindeixen de pràctiques amb impacte sobre la salut de qui hi fa feina i de qui viu al voltant.
• De la cadena fragmentada a l’estructura compartida. Cooperatives, circuits curts, contractes relacionals de temporada llarga i acords entre sectors que generin estabilitat i confiança mútua, en lloc d’actors que maximitzen benefici cadascun pel seu compte.

El simposi en directe

A partir dels debats d’aquest simposi es van extreure les següents conclusions principals:

• La necessitat d’un model agroalimentari sostenible. El model agroalimentari actual genera greus problemes socials i ambientals, com ara la contaminació de l’aigua i dels sòls, la dependència exterior i la deslocalització de productes. Per contrarestar-ho, és urgent transitar cap a sistemes de producció ecològics, agroecològics i regeneratius que posin la vida i el bé comú al centre.
• Importància de la diversificació i el teixit local. Les institucions públiques haurien d’impulsar polítiques per diversificar l’entramat empresarial i evitar la concentració en grans cadenes i macroexplotacions. Enfortir les petites i mitjanes iniciatives i les xarxes de proximitat garanteix un repartiment més just dels recursos i una major resiliència del sector.
• Acció col·lectiva i processos multiactor. El canvi cap a una major responsabilitat social no depèn d’un sol agent, sinó de la col·laboració imprescindible entre el sector primari, les entitats del tercer sector, les administracions i la ciutadania. Iniciatives com els ecoterritoris (per exemple, a la Serra de Tramuntana) i l’Aliança Mar i Terra demostren que la governança compartida és clau per cuidar el territori.
• El paper clau de l’educació i la cultura. La transformació social requereix connectar els espais educatius amb la realitat rural mitjançant metodologies com l’aprenentatge servei (ApS). Així mateix, l’art i la cultura actuen com a ponts poderosos per reactivar la vida rural, revaloritzar-la pagesia i transmetre els sabers tradicionals a les noves generacions.

Les gravacions de les sessions es troben disponibles a:

Finança el projecte el Consell de Mallorca, convocatoria per fomentar i divulgar la Responsabilitat Social 2026 . Infor: international@agroecologia.net