ECOTERRITORIO «LA SERRANÍA»: REDES MULTIACTOR PARA LA IMPLEMENTACIÓN DE LA AGENDA 2030

ECOTERRITORIO «LA SERRANÍA»: REDES MULTIACTOR PARA LA IMPLEMENTACIÓN DE LA AGENDA 2030

SEAE lanza este proyecto como fase inicial para el impulso de un Ecoterritorio en la Comunitat Valenciana con la financiación de la Conselleria de Participación, Transparencia, Cooperación y Calidad Democrática de la Generalitat Valenciana.  

Por el desarrollo sostenible en la comarca de La Serranía (Valencia)

¿Cómo impulsar el desarrollo sostenible de una comarca involucrando a todos los agentes económicos y sociales que habitan el territorio? Esta misma cuestión es la que plantea la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE), y además, propone acciones para llevarla a cabo. En este caso concreto, en La Serranía (en Valencia), una de las comarcas más abruptas y extensas de la Comunidad Valenciana. Se trata de una zona caracterizada por su patrimonio histórico-artístico y gastronómico y su vinculación al turismo y deportes de naturaleza. No obstante, existe una necesidad de articular al sector productivo de cara a lograr mayor desarrollo sostenible de la zona que, por ejemplo, contribuya a asentar población, asegurar relevo generacional e impulsar la economía local.

Es por ello que SEAE pone en marcha el proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Redes multiactor para la implementación de la Agenda 2030”, con una duración de 6 meses, que tiene como objetivo dinamizar y articular, de forma participativa entre los actores que habitan los diversos municipios de la comarca, un desarrollo sostenible a través de la creación de sinergias, vínculos de cercanía y relaciones estables basadas en la producción, distribución y consumo. La dinamización de estas sinergias entre los/as participantes del proyecto, tiene la intención de contribuir al impulso de creación de un Ecoterritorio en La Serranía, es decir, un proceso participativo llevado a cabo en un área geográfica determinada donde, desde un enfoque territorial del sistema alimentario y con la agroecología como bases, agricultores/as, agentes de desarrollo local, turismo y restauración, ciudadanos/as, administraciones públicas y más establecen acuerdos para la gestión sostenible de sus recursos y un modelo de producción y consumo responsable, destacando las potencialidades económicas y socioculturales del territorio en cuestión.

SEAE está llevando a cabo este proceso en otras áreas como la Serra de Tramuntana (en Mallorca) y, además, es entidad miembro de la Red Internacional de Ecoterritorios (IN.N.E.R por sus siglas en inglés) que trabaja por la creación de Ecoterritorios (también conocidos como Biodistritos o Ecorregiones) en diversos países como Portugal, Francia o Italia, entre otros.

La “Hoja de Ruta”

Como todo proceso, requiere de una primera fase en la que identificar y conocer quiénes serán los protagonistas de este proyecto. Por ello, como pieza clave de las acciones se quiere realizar un diagnóstico territorial participativo para detectar sinergias agroecológicas entre las entidades y personas participantes. Se harán entrevistas a productores agroalimentarios, operadores turísticos y otras empresas privadas, entidades públicas y entidades de la sociedad civil, y con toda la información, se elaborará un mapa interactivo de uso público y libre consulta. Para dar a conocer esta primera acción, SEAE celebra una Jornada de presentación del proyecto el 11 de febrero de 2023.

Una vez realizado el diagnóstico, se podrá definir de manera participativa una hoja de ruta que lleve a articular y estabilizar los vínculos entre los distintos actores de la zona. Por eso, SEAE promoverá 3 talleres participativos que ayuden a facilitar vínculos y priorizar acciones a llevar a cabo ya que este proceso puede contribuir a la construcción, desde la base, de un Ecoterritorio en la Comarca de La Serranía.

También se realizará una jornada de cierre para compartir los resultados de esta primera fase y promover, si así muestra el interés de los/as participantes, la creación de un grupo motor que dé continuidad a este proceso.

Los retos del proyecto y su relación con los ODS de la Agenda 2030

El proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Redes multiactor para la implementación de la Agenda 2030” contempla abordar los retos a los que se enfrenta el medio rural a través de su relación con los Objetivos de Desarrollo Sostenible y la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Por eso quiere dar a conocer los Ecoterritorios como una herramienta para conseguir gran parte de los ODS establecidos.

Por ejemplo, algunos de estos retos y su relación con los ODS* serían:
– Asentar población, asegurar relevo generacional, apoyar la capacidad de los pequeños productores e impulsar la economía local (ODSs 8, 10);
– Incrementar la producción de alimentos sanos, sostenibles y respetuosa con el medio ambiente, el territorio y el clima (ODSs 2, 3, 6,12, 13, 15);
– Acortar circuitos comerciales y reconectar el mundo rural y el urbano (ODS 11);
– Impulsar la incorporación y visibilidad de la mujer (ODS 5), todo ello mediante toma de decisiones inclusivas, participativas y representativas que respondan a las necesidades, y fomentando alianzas eficaces en las esferas pública, público-privada y de la sociedad civil (ODSs 16, 17).

Y en definitiva, el mayor hecho que abordaría todos estos retos es impulsar la creación de un Ecoterritorio en la Comarca La Serranía (Valencia) que pueda servir de referencia para otros territorios de la CV.

Financiación

Este proyecto se trata de una actuación financiada por la «Generalitat Valenciana, Conselleria de Participación, Transparencia, Cooperación y Calidad Democrática» en la convocatoria de 2022 dedicada a la financiación de actuaciones de implementación y promoción de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030, destinada a entidades sin ánimo de lucro.

El importe total para el desarrollo de las diversas actuaciones que contempla el proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Redes multiactor para la implementación de la Agenda 2030” ejecutado por la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) es de 17.665,70 € según la resolución. Esta convocatoria de subvenciones se financia con cargo a la Línea S8352000 “Subvenciones a entidades sin ánimo de lucro para acciones de fomento, divulgación y educación en el ámbito de los ODS de la Agenda 2030”, dotada con un importe de 800.000,00 euros, en el capítulo IV, para la financiación de gastos corrientes, del Presupuesto de la Generalitat Valenciana para el año 2022; aplicación presupuestaria 22.03.01.134.20.4. de la Dirección General de Cooperación Internacional al Desarrollo.

FOLLETO INFORMATIVO

NOTAS DE PRENSA y noticias

  1. Impulso al reconocimiento del Patrimonio cultural, agrario y gastronómico de La Serranía
  1. En marcha el MAPA DE SINERGIAS AGROECOLÓGICAS de «La Serranía»
  2. Conoce el tejido social y productivo de “La Serranía” de un vistazo: el mapa de sinergias agroecológicas
  3. A por la Hoja de Ruta para impulsar el Ecoterritorio de “La Serranía”

Testimonios por el desarrollo sostenible de La Serranía

Carlos Tarazón (Ayuntamiento de Tuéjar)
Aitana Camps (técnica en el GAL Túria – Calderona)
Moisés Pérez (propietario y chef del Restaurante Ca Visantica, Villar del Arzobispo)
Sandra, panadería ecológica El Trigo Limpio (Sot de Chera)

*ODS 2 (Hambre Cero); ODS 3 (Salud y bienestar); ODS 5 (Igualdad de Género); ODS 6 (Agua limpia y saneamiento); ODS 7 (Energia asequible y no contaminante); ODS 8 (Trabajo decente y crecimiento económico); ODS 10 (Reducción de las desigualdades); ODS 11 (Ciudades y comunidades sostenibles); ODS 12 (Consumo y producción sostenible); ODS 13 (Acción por el clima); ODS 15 (Vida de los ecosistemas terrestres); ODS 16 (Paz, justicia e instituciones sólidas); ODS 17 (Alianzas para el desarrollo sostenible).

FORMACIÓN Y ADQUISICIÓN DE COMPETENCIAS PARA ACTIVIDADES AGROALIMENTARIAS EN EL MARCO DEL PDR-CV 2014-2020

FORMACIÓN Y ADQUISICIÓN DE COMPETENCIAS PARA ACTIVIDADES AGROALIMENTARIAS EN EL MARCO DEL PDR-CV 2014-2020

La Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) es una de las beneficiarias de la financiación concedida para la Formación y adquisición de competencias para actividades agroalimentarias en el marco del PDR-CV 2014-2020, convocada por Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana y con el apoyo del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER) y el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

 width=

Este programa de formación pretende aumentar la cualificación profesional de las personas dedicadas a las actividades agroalimentarias, para la obtención de productos de calidad, el empleo de métodos de producción compatibles con el medio ambiente y la conservación y mejora del paisaje, a la vez que se fomenta la iniciativa empresarial de jóvenes y mujeres para potenciar el asentamiento de la población y el relevo generacional. Por eso, SEAE ha preparado un completo programa de formación sobre producción ecológica y otra serie de eventos formativos sobre diversas áreas temáticas relacionadas con la agricultura y ganadería ecológicas.

PROGRAMA

Este programa contempla cursos como:

  • Introducción a la Agricultura Ecológica
  • Conversión a la Agricultura Ecológica, conforme al Nuevo Reglamento
  • Actualización en Citricultura Ecológica.
  • Producción ecológica avanzada de plantas aromáticas y medicinales.
  • Elaboración y transformación ecológica de frutas y verduras.
  • Apicultura ecológica.
  • Cultivos frutales ecológicos.
  • Viticultura y enología ecológica.
  • Marketing y distribución de productos ecológicos.
  • Producción ecológica de olivar y elaboración de aceite ecológico.
  • Cultivo ecológico del aguacate.
  • Pastoreo rotacional y manejo holístico de los pastos ecológicos.
  • Nueva normativa en producción ecológica.
  • Manejo de la fertilidad y mejora de un suelo vivo en Producción Ecológica
  • Control ecológico de las principales plagas y enfermedades en horticultura mediterránea.
  • Digitalización en Producción Ecológica.
  • Taller de compostaje.
  • Gestión cooperativa de la producción ecológica
  • Canales de la comercialización de la ganadería extensiva ecológica.
  • Seminario de supermercados cooperativos ecológicos.
  • Seminario sobre logística y distribución de alimentos ecológicos
  • V Congreso Valenciano de Producción Ecológica
  • Titularidad compartida en explotaciones agrarias.

IMPORTE RECIBIDO

Dividido en fases, la cuantía recibida es de:

Fase/Anualidad I. (2022): Presupuesto de 24.375€
Fase/Anualidad II. (2023): Presupuesto de 65.360€
Fase/Anualidad III. (2024): Presupuesto de 47.755€

PERSONAS BENEFICIARIAS*

Residentes en la Comunidad Valenciana o que ejerzan su actividad profesional vinculada a los sectores agrario, alimentario y del medio rural en la Comunidad Valenciana y que sean:

– Estudiantes y desempleados que quieran desarrollar su futuro profesional en el medio rural
– Profesionales del medio rural
– Trabajadores agrícolas: trabajadores por cuenta propia o ajena cotizando en la SS
– Personas vinculadas a los sectores agrario, alimentario y del medio rural**
Cursos válidos para ayudas a la primera instalación de jóvenes agricultores/as y de agricultura ecológica

*En caso de duda, consultar con la organización
** Consultar la acreditación del vínculo al medio rural

Para estar al tanto de los cursos realizados dentro de este programa de formación, registrarse aquí.

EDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ PER UN AMBIENT I UNS AQÜÍFERS SANS AL PLA DE MALLORCA

EDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ PER UN AMBIENT I UNS AQÜÍFERS SANS AL PLA DE MALLORCA

 width=

Descripció i objectiu general del projecte

Aquest projecte vol aportar a la conscienciació i implicació dels diferents actors i agents implicats en a l’àmbit territorial del Pla de Mallorca en la solució de la greu situació en que es troben les masses d’aigua subterrànies. Es pretén donar a conèixer la situació, explicar les implicacions ambientals i socials que això suposa, les causes d’aquesta situació i algunes propostes de solució, entre elles la de la transició cap a un model agroalimentari ecològic i territorialitzat que no només pugui evitar que es perpetuí l’abocament de nitrats agraris, si no que fins i tot pugui contribuir a millorar la salut dels aqüífers.


Objectius específics

  • Contribuïr a despertar la consciència sobre la problemàtica de les masses d’aigua als municipis del Pla de Mallorca a la societat en general.
  • Contribuïr a donar a conèixer les causes de la contaminació de les masses d’aigua per nitrats, així com les alternatives per poder-les evitar o minimitzar, a la societat en general del Pla de Mallorca.
  • Conscienciar i proposar alternatives, als prenedors de decisions amb competències i àmbit d’actuació al Pla de Mallorca. Informant sobre la problemàtica de les masses d’aigua als municipis del Pla de Mallorca, donant a conèixer les causes de la contaminació de les masses d’aigua per nitrats, així com les alternatives per poder-les evitar o minimitzar als prenedors de decisions amb competències i àmbit d’actuació al Pla de Mallorca.
  • Despertar interès per a una implicació en la resolució d’aquesta problemàctica des dels diferents actors afectats i existents al Pla de Mallorca.

Situació de l’aigua a Mallorca

De forma molt breu podriem dir que l’aigua de la que depenem per viure a Mallorca es troba amenaçada, tant per problemes de sobreexplotació com per contaminació derivada de l’activitat humana, trobant-nos amb zones on l’aigua no compleix ni tan sols amb els requisits de potabilitat.

Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aquesta seria a grans trets la situació (http://www.caib.es/sites/aigua/ca/planificacio_hidrologica/):

El més important a destacar és que totes aquestes contaminacions són conseqüències directes de les nostres pràctiques abusives sobre el aqüífers o sobre el sòl que queda sobre ells i que, per tant, aturar i revertir aquest procés depèn de nosaltres. 


Situació dels aqüífers al Pla de Mallorca

 La situació de les masses d’aigua del Pla de Mallorca és tant un problema ambiental com social; tant la seva sobreexplotació i els nivells de contaminació per Nitrats que com a societat no som capaços de resoldre i prevenir.

Segons la valoració de l’estat químic de les masses d’aigua subterrànies de les Illes Balears realitzat en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears, el 39% de les masses d’aigua es troben en risc de no complir amb la Directiva Marc de l’Aigua i més del 18,5% superen el llindar de potabilitat en quant a la concentració de Nitrats, sent el Pla de Mallorca la zona més afectada i amb major nivell de concentració.

Però, a més, la presència de Nitrats a les masses d’aigua de les Illes implica la necessitat d’actuacions que alhora impliquen altres problemes ambientals derivats. Per aquest motiu, la Directiva 91/676/CEE obliga a les autoritats competents a determinar les zones amb aigües contaminades per nitrats, a designar-les com a vulnerables i a establir-hi programes d’actuació per prevenir la contaminació difusa per nitrats que pugui provocar el sector primari.

La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic implica la pèrdua de la condició de potabilitat per al consum humà. Segons dades de la Organització Mundial de la Salut i de la Direcció General de Salut Ambiental, el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és un increment de metahemoglobina a la sang, que implica la incapacitat de fixar oxigen i de transportar-lo als teixits. La primera manifestació clínica és la cianosi, generalment associada a una tonalitat blavosa de la pell i el grup poblacional que presenta més risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial, les dones embarassades, les persones amb hipoclorhídria gàstrica i les persones amb dèficits de metahemoglobina-reductasa o de NADH o amb hemoglobina anòmala. A la Directiva comunitària que regula la qualitat de les aigües destinades al consum humà els valors màxims admesos són 50 mg/l de nitrats. A l’Estat espanyol la norma que transposa l’esmentada directiva (RD 140/2033) també estableix un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats. (https://www.caib.es/sites/salutambiental/ca/nitrats-26197/)

Aquesta contaminació té diversos orígens, però es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació per compostos nitrogenats:

  • la contaminació puntual associada a activitats d’origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d’aigües residuals urbanes o d’efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d’abocadors, etc.)
  • la contaminació dispersa o difosa, de la que l’activitat agrària n’és la causa principal, complementada per sistemes de depuració d’aigues residuals deficients o inexistents als habitatges.

La informació sobre la potabilitat de l’aigua de xarxa es troba publicada al SINAC- Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum, que sols informa sobre si compleix o no els paràmetres de potabilitat i que s’ha de comprovar la informació xarxa per xarxa amb un procés llarg (https://sinacv2.sanidad.gob.es/SinacV2/Index.do).

La gestió i sumministre d’aigua de gairebé la totalitat del Pla de Mallorca es troba concessionat a l’empresa Hidrobal mitjançant una licitació que ara mateix es troba prorrogada i pendent de convocar la nova licitació.

La gran dificultat per tenir accés als resultats analítics realitzats a les xarxes de sumministre d’aigua potable limita la possibilitat de portar un monitoreig i d’identificar les possibles causes exactes de contaminación, per tant, necessitam major transparencia en aquesta informació per poder actuar de manera més eficient i coordinada.

Mallorca va iniciar el camí cap a la constitució d’Eco Districtes/ Eco Comunitats o una sola Ecoregió (https://www.agroecologia.net/ecoregiones/) a l’illa fa més de 15 anys, de la ma del sector agrari ecològic amb la constitució de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA https://apaema.net/). El sector ecològic de les Illes Balears es troba coordinat i estructurat a nivell de cada una de les illes, de manera que es pot oferir una àmplia i diversa gama de productes ecològics i locals a la vegada que s’incentiva el consum d’aquest tipus de productes i la conversió d’altres models productius cap a la producció ecològica i sostenible. Més recentment, conjuntament amb SEAE i Tramuntana XXI, s’ha iniciat un procés participatiu a nivell municipal a 7 municipis de la Serra de Tramuntana. Aquest procés ha posat de manifest la manca d’informació que a vegades tenim de la nostra realitat més immediata i com la col·laboració a nivell local pot fer que la problemàtica enfocada de forma col·laborativa es pot convertir en una oportunitat tant per qui patia el problema com per les noves persones/empreses o entitats que entren en acció.


Què podem fer?

La solució a la problemàtica es troba en les nostres mans, tothom hi te alguna cosa amb la que hi pot contribuïr, però nigú la pot aplicar si no es treballa de forma col·laborativa i coordinada.

  • Acció coordinada de les administracions públiques a tots els nivells, de la societat civil, del teixit empresarial en general i de forma sectorial, de la ciutadania i de les empreses sumministren aigua:
  • Les administracions autonòmiques que tenen competències que afecten als recursos hídrics i a la qualitat de l’aigua que sumministra mitjançant la xarxa haurien de treballar de manera coordinada per assegurar que es compleix amb la legislació tant pel que fa a impactes sobre els recursos hídrics com al dret a l’accés a aigua potable i a accés a la informació. En aquest cas les administracions més directament afectades són: la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la Conselleria de Salut i Consum, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i els Ajuntaments.
  • Les entitats de la Societat Civil, tant les d’àmbit insular o autonòmic com les locals, poden aportar al procés col·laborant amb les administracions i servint de multiplicadores del missatge per assegurar la co-responsabilitat de totes les persones i parts implicades.
  • Els processos per a l’establiment d’Eco Districtes/ Ecoregions/ Eco Comunitats es plantegen com una de les eines que poden contribuïr a aquest procés.
  • Amb les nostres actuacions diàries també hi podem contribuïr:
    • A la teva finca/hort o jardí:
    • No utilitzis adobs químics, purins aplicats directament o fems sense compostar ni a la teva finca, hort o jardí (l’agricultura d’oci també pot contaminar si no es fa be). Assegura cobertura vegetal i que un adobat correcte.
    • Limita la densitat d’animals al camp i assegura’t que les instal·lacions de recollida de fems i/o purins sigui correcta.
  • Ajuda a les persones que s’esforcen i treballen al camp de manera respectuosa, sostenible i ecològica, comprant els aliments que produeixen.
  • Si no tens les aigües residuals de casa teva connectades a la xarxa, assegura’t de que tenir un sistema autònom de tractament instal·lat i mantingut en bones condicions i que compleixi, com a mínim amb els requisits legals.
  • Vigila el que aboques al clavegueram i als desaigües de casa teva i contribueix per a que a nivell municipal la posada a punt de les canalitzacions d’aigües residuals urbanes sigui una prioritat)

Infografía

 width=


Procés iniciat

S’ha preparat una explicació simplificada de la diagnòsi de la situació i amb propostes de possibles alternatives, que ara estas llegint i l’hem compartit amb els prenedors de decisions implicats al Pla de Mallorca (batles, Mancomunitat i administracions competents en qüestions d’aigua) a la reunió de la Mancomunitat que va tenir lloc el 2/12/2020 i a 2 tallers virtuals celebrats el dia 18/12/20 amb representants de la pagesia, de la societat civil, dels ajuntaments i de les autoritats competents en matèria d’aigua.

S’ha elaborat una infografia per explicar la problemàtica existent, les causes i com intervenir sobre elles des dels distints àmbits de la societat: administració, societat civil, pagesia i població en general, per a que es puguin compartir a xarxes soials. T’animam a que te la descarreguis i la comparteixis amb el teu entorn!!

Hem iniciat el procés de diàleg i discussió entre totes les persones i entitats/intitucions implicades mitjançant dos tallers que es realitzaren el 18/12/20 i participant a les Meses de l’Aigua organitzades per Save The Med.

Però no ens podem quedar aquí!!!

  • Tothom hi te alguna cosa a aportar al procés i alguns hàbits per canviar.
  • Les intervencions individuals són molt importants, però cla una feina col·laborativa de tota la població i agents implicades per a generar el canvi i solucionar el problema:

Ja t’hem presentat alguns exemples, però segur que ara que tens més informació podràs identificar-ne moltes més. T’animam a que comparteixis les teves contribucions i que t’uneixis al procés contactant-nos a: international@agroecologia.net


Enllaços d’interès:

http://www.caib.es/sites/aigua/ca/pagina_dinici-6476/?campa=yes

https://www.caib.es/sites/salutambiental/ca/nitrats-26197/

https://www.savethemed.org/es/our-projects/baleares-sin-plastico/

https://www.caib.cat/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=1155

https://tramuntanaxxi.com/es/engegam-el-projecte-decoregio-serra-de-tramuntana

CULTIVA BIODIVERSIDAD Y CONSUME CON LÓGICA AGRO-ECO-LÓGICA

CULTIVA BIODIVERSIDAD Y CONSUME CON LÓGICA AGRO-ECO-LÓGICA

Cultiva Biodiversidad y Consume con Lógica Agro-Eco-Lógica es un proyecto de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica/Agroecología (SEAE) dentro de la convocatoria de «programas y proyectos educativos y de formación y divulgación para estrategias de dinamización agroecológicas en el ámbito de la Comunidad Valenciana» de la Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica. 

Objetivo

Partiendo de que no se puede valorar y apreciar lo que no se conoce, este programa de dinamización pretender dar a conocer la riqueza de nuestras variedades, divulgar y promocionar nuestras variedades locales, sensibilizando sobre su importancia y reflexionando sobre su necesidad en un contexto de re-conectar producción y consumo. 

Objetivos específicos

  • Dar a conocer la riqueza de nuestras variedades locales. 
  • Sensibilizar a las personas consumidoras sobre el interés de nuestras variedades locales. 
  • Divulgar las variedades locales valencianas en producción ecológica y su importancia, tanto con nuestra salud como con nuestro entorno.
  • Reflexionar sobre la necesidad de conservación (y por ello de producción y consumo) de las variedades tradicionales. 

NOTA DE PRENSA DE LANZAMIENTO DEL PROYECTO


«La importancia de las variedades locales valencianas: Consume BIODIVERSIDAD»

Intervenen Pep Roselló (Tècnic de la Conselleria d’Agricultura de la GVA), Adelina Borredà (Productora Ecològica de varietats locals, «Verd de Terra, Xàtiva) i Pep Romany, (Cuiner del «Pont Sec» a Dénia). Editado por La Cosecha Producción Audiovisual.


INFOGRAFÍA SOBRE «LA BIODIVERSIDAD CULTIVADA DEL PAÍS VALENCIÀ»

DESCARGA LA INFOGRAFÍA COMPLETA AQUÍ

DESCARGA LA INFOGRAFÍA COMPLETA SOBRE  
«LA BIODIVERSIDAD CULTIVADA DEL PAÍS VALENCIÀ»


Grabación de Webinars «Cultiva Biodiversidad y Consume con Lógica Agro-Eco-Lógica»

Webinar “El papel de las mujeres en la preservación de la biodiversidad cultivada. Una perspectiva ecofeminista”. Miércoles 14 de octubre de 2020

Webinar “Los huertos urbanos como elementos de conservación de las variedades locales”. Jueves 15 de octubre de 2020

Webinar “Variedades frutales locales y su rol en el paisaje agrícola”. Viernes 16 de octubre de 2020

 

Taller: “Uso de la biodiversidad cultivada en el nuevo Reglamento para la producción ecológica”


Carteles informativos webinars y talleres «Cultiva Biodiversidad i Consume con lógica agroecológica»

CONSUME CON LÓGICA AGROECOLÓGICA

CONSUME CON LÓGICA AGROECOLÓGICA

Un programa de sensibilización sobre los hábitos de consumo alimentarios de los/as valencianos/as Según diversas fuentes, la agricultura es la responsable de casi ¼ de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) totales de la UE. Por el contrario, la producción agroecológica es la alternativa capaz de alimentar al mundo con criterios de sostenibilidad ambiental, económica y social, asegurando la soberanía alimentaria.
España es el primer país en superficie de producción de alimentos ecológicos en Europa, ocupando el quinto puesto a escala mundial. La Comunitat Valenciana es la tercera de nuestro país. Sin embargo, gran parte de la producción se exporta a los países de centro y norte de Europa.
Cuando consumimos productos agroecológicos estamos apostando por productos ecológicos, locales y de temporada lo que minimiza la huella ecológica sobre el medio ambiente.
Un cambio generalizado en nuestro patrón de consumo de alimentos tendría un efecto inmediato en la reducción de emisiones de GEI.
El/la consumidor/a ecológico/a y responsable, buscará nuevas alternativas de producción y consumo y se esforzará por escoger entre las opciones de las que dispone mirando algo más que el precio o la calidad del producto, también se preguntará, entre otras cosas, por quién y dónde fue producido así como el embalaje que lo acompaña.
Fomentar el consumo agroecológico y responsable de alimentos en la Comunitat Valenciana, se hace necesario para promover un proceso de transición hacia un nuevo modelo agroalimentario incluyente, equitativo y sostenible.
Por todo esto, se plantean un ciclo de conferencias, con las principales asociaciones de consumo de la Comunitat Valenciana, que constarán de 2 partes. En ellas, los/as expertos/as hablarán tanto de los beneficios de la producción agroecológica así como de la importancia del consumo alimentario y cambio climático en la Comunitat Valenciana.
También, se difundirá un vídeo divulgativo, sobre los impactos de nuestro consumo, haciendo especial énfasis en la dieta y el cambio climático.
Por tanto, este programa de sensibilización pretende poner en valor la alimentación como motor de cambio, lo que puede influir tanto en el beneficio personal (dieta, salud…), cómo en el colectivo (dinamización de economías locales, cuidado del entorno, cambio climático ….).


Programa de Charlas informativas “Consume con lógica agroecológica”
Ponentes: Mª Dolores Raigón Jiménez (ETSIAMN/UPV), Helena Cifre Sapena (SEAE)
• CASTELLÓN: 23 de noviembre. Edificio Menador. Plaça de l’Hort dels Corders 4. Horario: 18h
• ALICANTE: 30 de noviembre. Sede Universitaria de Alicante. Avda Ramón y Cajal, 4. Aula institucional. Horario: 16h
• VALENCIA: 4 de diciembre. Local de la UCCV (Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana), C/ Pintor Salvador Abril, 7. Horario: 18h30
• LA NUCIA (ALICANTE): 10 de diciembre. Auditorio de La Nucia. Plaza Almàssera, 1. Sala ponent. Horario: 18h
• ALAQUÀS: 11 de diciembre. Castell d’Alaquàs (Sala Cremona), C/ Pare Guillem, 2. Horario: 18h30
• BURRIANA: 12 de diciembre. Centro municipal de cultura “La Merce”. Plaza de la Merce s/n. Horario: 18h


Más info: comunicacion@agroecologia.net