Quien cuida el suelo presta un servicio que va más allá de su finca, de sus cultivos, de su entorno. Cada parcela que recupera su capacidad de infiltrar agua ayuda a reducir la escorrentía aguas abajo, en pueblos, caminos y viviendas. Y eso es fundamental en episodios como las DANAs.
A día de hoy ese trabajo, el de cuidar los suelos, apenas se reconoce. Por eso Contracta’m busca la forma de hacerlo.
El proyecto plantea la agricultura como un sector estratégico, que produce alimentos y a la vez presta servicios ecosistémicos de los que depende la seguridad de las comarcas. Propone también que la prevención es una responsabilidad compartida entre el campesinado, las administraciones y la ciudadanía.
El contrato territorial
«El contrato territorial es un instrumento formal que establece el conjunto de compromisos suscritos entre una Administración Pública y el titular de una explotación agraria para orientar e incentivar su actividad en beneficio de un desarrollo sostenible del medio rural». (RD 1336/2011, art. 2.1)
Dicho de forma sencilla, es un acuerdo voluntario entre dos partes. Por un lado, la persona que gestiona una finca se compromete a aplicar prácticas que benefician a toda la comunidad. Por otro, la Administración reconoce y retribuye ese servicio. No es una ayuda más a la producción sino lo que se retribuye son los beneficios que esas prácticas generan fuera de la finca, que la norma llama «externalidades positivas». Algunos ejemplos son un suelo que absorbe y retiene el agua de lluvia, una menor erosión o la recuperación de la biodiversidad.
¿Qué es Contracta'm?
La huerta de l’Horta Sud y la Ribera Alta como una infraestructura verde que conviene recuperar
Para recuperar los municipios afectados por la DANA de 2024 hay que reparar lo dañado. También hay que actuar sobre aquello que hizo más frágil al territorio. Una de esas causas está bajo nuestros pies.
Un suelo agrícola vivo, con estructura y materia orgánica, se comporta como una esponja. Deja que el agua de lluvia penetre en el terreno, lo que se conoce como infiltración. La retiene y frena su avance hacia las zonas bajas y los cauces, un efecto llamado laminación. Cuando ese suelo se compacta o pierde vida, el agua corre por la superficie (escorrentía), gana velocidad y arrastra tierra. El abandono de parcelas, la intensificación, la compactación y la pérdida de biodiversidad funcional han restado a la huerta buena parte de esa capacidad. La biodiversidad funcional es el conjunto de organismos que sostienen la fertilidad y la estructura del suelo, como lombrices, hongos y microfauna.
Contracta’m parte de esta idea y trata la huerta de l’Horta Sud y la Ribera Alta como una infraestructura verde que conviene recuperar. Para ello pone a prueba contratos territoriales piloto. El contrato territorial es un instrumento previsto en la Ley 45/2007 de Desarrollo Rural y regulado por el Real Decreto 1336/2011.
Contracta’m permite reconocer y motivar a quienes gestionan una finca por prácticas que benefician al conjunto de la comunidad: mejorar la estructura y la fertilidad del suelo, aumentar la infiltración y la retención de agua, reducir la erosión y favorecer la biodiversidad.
Contracta’m cuenta con el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la convocatoria de ayudas para la realización de proyectos que contribuyan a apoyar el empleo y la capacitación a través de actuaciones de restauración y recuperación de los municipios afectados por la DANA.
El proyecto trabajará con entre 7 y 10 fincas piloto, que suman al menos 60 hectáreas en zonas afectadas por la DANA, con Alzira, Catarroja y Guadassuar como municipios de ejecución. En ellas se aplicarán las prácticas acordadas en los contratos: incorporación de materia orgánica, cubiertas vegetales, laboreo de conservación, rotación de cultivos, un manejo cuidadoso del agua y la recuperación de la fauna del suelo.
Las Fincas Faro acompañan este proceso. Las gestionan personas productoras con una larga trayectoria en producción ecológica, que abren sus parcelas para mostrar sobre el terreno cómo se aplican esas prácticas y qué exigen en el día a día.
La ciencia en campo
Un comité científico liderado por la Universitat Politècnica de València establecerá la situación de partida de cada finca y hará el seguimiento de indicadores del suelo, del comportamiento del agua y de la biodiversidad. Lo que hoy es una hipótesis de trabajo, que un suelo mejor cuidado reduce la escorrentía y los daños, se evaluará con datos medidos en las propias parcelas. Además, esa evidencia servirá para valorar si el modelo puede trasladarse a otros territorios.
Formación y empleo verde
Contracta’m incluye un programa de capacitación agroecológica dirigido a tres grupos:
personas en situación de vulnerabilidad, con el apoyo de Nova Feina.
La formación se imparte en las fincas y se basa en el aprendizaje entre iguales, de campesino a campesino. Integra además la perspectiva de género, con contenidos sobre titularidad compartida y participación de las mujeres en la gestión agraria.
Sensibilización y gobernanza local
La huerta protege a quien vive cerca de ella, y por eso el proyecto se dirige también a la ciudadanía. Junto a los CLER (Comités Locales de Emergencia y Reconstrucción) se pondrán en marcha actividades en la Escola CiutaDANA. A ella se sumarán la exposición itinerante «La huerta que nos cuida» y el documental «Voces por una huerta viva».
La jornada de arranque sirve además para reunir experiencias de contratos territoriales en Cataluña (Parc de la Collserolla) y Baleares (Menorca). La jornada final de ámbito estatal compartirá los resultados de este proyecto piloto.
Otra de las propuestas es que Catarroja se impulsará una Mesa Alimentaria Local. Desde ella se elaborarán directrices para que la compra pública de alimentos dé prioridad a lo que se cultiva en fincas con contrato territorial.
FINANCIACIÓN
Contracta’m cuenta con el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la convocatoria de ayudas para la realización de proyectos que contribuyan a apoyar el empleo y la capacitación a través de actuaciones de restauración y recuperación de los municipios afectados por la DANA.
Ficha del proyecto
Título: Proyecto Piloto para una agricultura resiliente: contratos territoriales y capacitación agroecológica para la recuperación post-DANA (CONTRACTA’M)
Ámbito: comarcas de l’Horta Sud y la Ribera Alta (Valencia)
Duración: 24 meses. Del 16 de julio de 2026 al 15 julio de 2028
Presupuesto total: 430.910,39 €
Ayuda concedida: 409.364,87 € (95 %)
Convocatoria: Fundación Biodiversidad, convocatoria DANA 2025, Eje 1 «Ecosistemas resilientes»
Para más información sobre este proyecto y sus próximas acciones, pueden contactar a Daniel Castillo Leirana, coordinación del proyecto (SEAE) · proyectos@agroecologia.net · 961 267 122
És un simposi obert que reuneix totes les baules de la cadena alimentària mallorquina —pagesia, empreses de transformació, comerç, sector HORECA i persones consumidores— per fer-se una pregunta incòmoda i necessària: quina part de responsabilitat té cada una en les condicions de vida de qui produeix els nostres aliments i en l’estat del territori que els fa possibles?
L’objectiu del congrés és sortir-ne amb estratègies concretes i amb una responsabilitat assumida de forma col·lectiva i transgeneracional, amb la comunitat educativa i el món artístic dins la conversa des del primer minut.
A qui s’adreça
Pagesia i empreses de transformació agroalimentària, comerç i sector HORECA, administracions locals a través de les mancomunitats, comunitat educativa —CEPs i Xarxa de Centres d’Aprenentatge i Servei de Mallorca, cicles formatius d’agricultura, hostaleria i secundària, i la UIB— i entitats de la societat civil organitzada vinculades al sistema agroalimentari.
SEAE com a entitat impulsora, hi implica la seva base social a l’illa, que inclou entitats com APAEMA —amb més de 500 persones i empreses associades del sector agrari i agroalimentari— i Conream la Serra.
Finança el projecte el Consell de Mallorca, convocatoria per fomentar i divulgar la Responsabilitat Social 2026 .
Precarietat laboral al camp, amb èmfasi específic en les persones treballadores per compte aliè racialitzades i vulnerabilitzades.
Relleu generacional: mostrar que el camp pot oferir una alternativa laboral viable i saludable, i obrir la transferència de coneixement entre generacions i cultures.
Equitat de gènere: visibilitzar la feina de les dones a les finques familiars —sovint no remunerada ni cotitzada— i donar a conèixer les opcions de priorització en ajudes per a titulars femenines.
Exposició a plaguicides cancerígens, neurotòxics o disruptors endocrins, i les pràctiques agràries que en prescindeixen.
Aigua, sòl, biodiversitat i clima: reptes i exemples de maneigs ecològics de baix impacte.
Alternatives replicables: cooperatives integrals de consum i producció, circuits curts, cuines de proximitat a menjadors públics i col·lectius.
Un mínim de 80 entitats, empreses i professionals participants, havent reflexionat col·lectivament sobre el paper de la responsabilitat social al sector.
Un mínim de 20 alternatives reals i d’èxit explicades i compartides, documentades en fitxes gràfiques i vídeos replicables en altres contextos.
Un full de ruta d’actuacions que la comunitat educativa i la d’artistes poden dur a terme per difondre la responsabilitat social dins el sector agroalimentari.
Que els agents de la xarxa alimentària mallorquina reconeguin la gestió digna de les persones treballadores com a factor de competitivitat i de continuïtat del sector.
De l’extracció a la responsabilitat compartida
El canvi de model empresarial que el simposi vol impulsar es concreta en tres desplaçaments:
Del preu mínim al valor real. Que les empreses del sector incorporin als seus criteris de gestió el cost veritable dels aliments: condicions laborals dignes, impacte ambiental i vincle amb el territori. I que això arribi a la política de compres i a la comunicació.
De la finca aïllada a l’ecosistema productiu. Models locals, ecològics i regeneratius que conserven l’entorn i prescindeixen de pràctiques amb impacte sobre la salut de qui hi fa feina i de qui viu al voltant.
De la cadena fragmentada a l’estructura compartida. Cooperatives, circuits curts, contractes relacionals de temporada llarga i acords entre sectors que generin estabilitat i confiança mútua, en lloc d’actors que maximitzen benefici cadascun pel seu compte.
Fitxes Iniciatives Responsables i Full de ruta per fomentar la responsabilitat social i la sobirania alimentària a Mallorca
"Assaborint Mallorca amb responsabilitat: el Simposi"
El simposi en directe
A partir dels debats d’aquest simposi es van extreure les següents conclusions principals:
La necessitat d’un model agroalimentari sostenible. El model agroalimentari actual genera greus problemes socials i ambientals, com ara la contaminació de l’aigua i dels sòls, la dependència exterior i la deslocalització de productes. Per contrarestar-ho, és urgent transitar cap a sistemes de producció ecològics, agroecològics i regeneratius que posin la vida i el bé comú al centre.
Importància de la diversificació i el teixit local. Les institucions públiques haurien d’impulsar polítiques per diversificar l’entramat empresarial i evitar la concentració en grans cadenes i macroexplotacions. Enfortir les petites i mitjanes iniciatives i les xarxes de proximitat garanteix un repartiment més just dels recursos i una major resiliència del sector.
Acció col·lectiva i processos multiactor. El canvi cap a una major responsabilitat social no depèn d’un sol agent, sinó de la col·laboració imprescindible entre el sector primari, les entitats del tercer sector, les administracions i la ciutadania. Iniciatives com els ecoterritoris (per exemple, a la Serra de Tramuntana) i l’Aliança Mar i Terra demostren que la governança compartida és clau per cuidar el territori.
El paper clau de l’educació i la cultura. La transformació social requereix connectar els espais educatius amb la realitat rural mitjançant metodologies com l’aprenentatge servei (ApS). Així mateix, l’art i la cultura actuen com a ponts poderosos per reactivar la vida rural, revaloritzar-la pagesia i transmetre els sabers tradicionals a les noves generacions.
Les gravacions de les sessions es troben disponibles a:
Inscripcions i visita a l’exposició fotogràfica Crónica de una alternativa alimentaria
16.00
Presentació i inauguració
16.15
Conferència marc sobre responsabilitat social
16.45
Taula rodona: la responsabilitat social al sector de l’alimentació, amb veus de producció, elaboració, comercialització, distribució i consum
18.15
Pausa cafè amb productes locals, ecològics i de comerç just
18.45
Projecció del documental La caravana libre de tóxicos i debat
20.00
Conclusions de la primera jornada
Dissabte 3 d'octubre
Hora
Activitat
8.30
Inscripcions i accés a l’exposició
9.00
Taula rodona: reptes ambientals i socials del sector agroalimentari de les Illes
10.15
Taula rodona: articulacions i processos multiactor —ecoterritoris, cooperativisme, associacionisme
11.45
Pausa cafè amb productes locals, ecològics i de comerç just
12.15
Taula rodona: el paper de la comunitat educativa i de la comunitat artística
13.30
Conclusions, properes passes i tancament
Tota la part que es faci en sala plenària es retransmetrà en línia.
"Crónica de una alternativa alimentaria": la exposició
En paral·lel al simposi es podrà visitar Crónica de una alternativa alimentaria (del fotoperiodistes Santi Donaire i Alba Garcia Fijo), un recorregut fotogràfic per projectes que, des de l’agroecologia, aposten per una altra manera de produir i consumir aliments. Cooperació multiactor, associacionisme, models de gestió del territori que aporten relleu generacional i oportunitats a col·lectius vulnerabilitzats. La imatge arriba on de vegades l’informe no arriba.
Lloc: diverses localitzacions Data: de setembre de 2025 a juny 2026
Dirigida a Alumnat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), PTGAS, PDI i públic general.
«Alimentant el canvi, alternatives agroalimentàries per prioritzar les persones i l’entorn» és un conjunt d’accions que pretén promoure la reflexió al voltant de les opcions col·lectives de canvi cap a alternatives agroalimentàries més segures, saludables, inclusives, justes i sostenibles per a les persones de les generacions actuals i futures, i per a l’entorn. Per això, es donaran a conèixer algunes de les conseqüències del model agroalimentari intensiu i es presentaran exemples d’ eines i opcions reals ja en funcionament. Sota el paraigua de la salut global, es posarà l’èmfasi en aquelles persones més vulnerabilitzades (pagesia, dones, infants, treballadores migrants, etc.).
Activar la reflexió al voltant de les opcions col·lectives de canvi cap a alternatives agroalimentàries més segures, saludables, inclusives, justes i sostenibles enfront del model intensiu i injust, basat en l’explotació de persones i recursos.
Donar a conèixer i explorar col·lectivament quines alternatives agroalimentàries més segures, saludables, inclusives, justes i sostenibles tenim al nostre abast.
Provocar la reflexió col·lectiva sobre quines són les barreres a la implementació massiva d’alternatives ecològiques, respectuoses i saludables per al maneig de cultius i bestiar.
Donar a conèixer els impactes sobre la salut i l’ entorn de l’ exposició a plaguicides, amb especial atenció a l’ efecte diferencial que tenen sobre infants, adolescents, dones i persones treballadores del camp.
Analitzar juntament amb administracions locals quin pot ser el seu paper en la transició cap a sistemes alimentaris saludables, sostenibles i territorialitzats.
Explorar noves formes de comunicar tant les alternatives com els impactes negatius del model imperant.
Posar a l’abast de la comunitat universitària de les Illes informació per esdevenir agents de canvi, individualment o col·lectivament.
Programa
Exposició de fotos «Crònica d’una alternativa alimentària»
En el marc de les Jornades «Actuem ara!», es convida la comunitat universitària a recórrer diferents alternatives agroalimentàries més segures, saludables, inclusives, justes i sostenibles que tenim al nostre voltant i al nostre abast. El passeig serà una exposició itinerant del fotoreportatge Crònica d’una alternativa alimentària de Santi Donaire i Alba García Fijo, que presenta 13 iniciatives.
L’exposició circularà per diferents edificis de la UIB i els visitants podran aportar els seus comentaris i exemples a través d’un QR.
Projecció del documental La veu de l’hivernacle amb taula rodona i debat
També en el context de les Jornades «Actuem ara!», es donaran a conèixer els impactes sobre la salut i l’ entorn de l’ exposició a plaguicides, amb especial atenció a l’ efecte diferencial que tenen sobre infància, adolescència, dones i persones treballadores del camp. Es promourà el debat i la reflexió col·lectiva sobre quines solucions es poden aplicar tant al Nord com al Sud per mitigar els impactes ambientals i de salut, i sobre les barreres a la implementació massiva d’alternatives ecològiques, respectuoses i saludables.
Presenten: Koldo Hernández (coordinador de l’Àrea de Tòxics d’Ecologistes en Acció) i Aina Calafat (Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia).
📅 Dijous 2 d’octubre, de 18 a 20 h, sala d’actes de l’edifici Anselm Turmeda (campus universitari). Inscripció a través de les Jornades «Actuem ara!».
Taula de debat amb les administracions locals
Com a cloenda de les Jornades «Actuem ara!», s’analitzarà juntament amb representants de les administracions públiques quin pot ser el seu paper en la transició cap a sistemes alimentaris saludables, sostenibles i territorialitzats, i es debatrà sobre possibles fulls de ruta.
📅 Divendres 3 d’octubre, de 13 a 15 h, sala de graus de l’edifici Margalida Comas i Camps (campus universitari). Inscripció a través de les Jornades «Actuem ara!».
Concurs de vídeos divulgatius sobre idees i iniciatives per a la transició cap a sistemes alimentaris saludables, sostenibles i justos
Des de l’inici del curs acadèmic 2025-26 es convida a centres educatius a participar en un concurs de vídeos sobre claus per a la transició cap a sistemes alimentaris saludables, sostenibles i justos.
Els vídeos s’hauran d’elaborar de forma col·lectiva, a nivell de classe. S’estableixen tres premis (un per a alumnat de primària, un altre per a secundària i un altre per a batxillerat i cicles formatius), consistents en un esmorzar per a la classe basat en productes ecològics locals.
Mitjançant un vídeo de curta durada, l’ alumnat presentarà una proposta pròpia que contribueixi a la transició cap a sistemes alimentaris saludables, sostenibles i justos.
Mostra de jocs educatius i iniciatives d’ aprenentatge-servei per a la transformació social del model alimentari
Amb l’objectiu de donar a conèixer diferents eines formatives que, a través del joc i el lleure, promoguin el lideratge de la infància i el jovent com a agents de canvi, s’instal·larà una petita mostra que combinarà taules informatives i zones habilitades per jugar i experimentar amb materials i jocs disponibles que treballen l’esperit crític i constructiu al voltant de l’alimentació.
Es complementarà amb l’ exposició del fotoreportatge Crònica d’ una alternativa alimentària i amb la projecció d’ una selecció dels vídeos rebuts en el concurs de vídeos divulgatius.
📅 Data i lloc pendents de determinar.
Projecció del documental La caravana lliure de tòxics i ponència sobre els impactes dels plaguicides en la salut dels col·lectius més vulnerabilitzats
A càrrec de Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada i metge a l’Hospital San Cecilio.
📅 Data i lloc pendents de determinar.
Convocatòria finançament: «Accions d’educació per a la transformació social – 2025-26»
Té per objectiu atorgar ajuts a membres de la comunitat universitària (alumnat, PDI i PTGAS) per dur a terme accions d’educació per a la transformació social. Es promouen iniciatives en els àmbits de la formació, la sensibilització, la creació de materials didàctics i la incidència política, amb un enfocament en la cooperació universitària al desenvolupament i la solidaritat.
Persona responsable de l’ activitat
Maria del Mar Leza Salord, professora del Departament de Biologia
Altres participants
Alba Mompó Bellver, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia
Aina Calafat Rogers, Societat Espanyola d’ Agricultura Ecològica i Agroecologia
Nuevos pasos por el desarrollo sostenible en la comarca de La Serranía (Valencia)
Tras la ejecución el año pasado del proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Redes multiactor para la implementación de la agenda 2030”, se cuenta con un diagnóstico territorial, se han detectado sinergias agroecológicas y sentado las bases para la construcción de un Ecoterritorio en la Comarca de La Serranía. Además, como resultado de los talleres participativos llevados a cabo 5 de las personas participantes expresaron su compromiso de liderar la continuidad del proceso, constituyendo un grupo motor inicial.
El presente proyecto pretende continuar el trabajo realizado en 2023, dinamizando al grupo motor inicial y continuando el impulso de un proceso acción-reflexión-acción que permita diseñar un Plan de Acción hacia la constitución de un Ecoterritorio en la Serranía como modelo de desarrollo del territorio que, partiendo de un modelo de producción-consumo responsable (ODS 12) como eje vehicular, promueva en paralelo la implementación del resto de ODS. A su vez, el proyecto desarrollará una acción piloto identificada como prioritaria en el primer proyecto para intensificar o articular de modo más estable las alianzas entre los distintos actores.
Nueva “Hoja de Ruta”
Para conseguir los objetivos comentados, el proyecto plantea las siguientes acciones a desarrollar hasta junio de 2024:
1‐CONSOLIDACIÓN Y DINAMIZACIÓN DEL GRUPO MOTOR INICIAL
1.1 Jornada de presentación del grupo motor inicial
En dicha jornada haremos un breve repaso del trabajo realizado hasta la fecha y los materiales con los que se cuenta como punto departida del trabajo a realizar, y explicaremos con más detalle las acciones del presente proyecto.
Presentaremos al grupo motor inicial conformado tras los talleres de junio del año pasado, así como a nuevos miembros que como resultado del proceso han mostrado interés en sumar sus fuerzas a dicho grupo, y con ellos trabajaremos el plan de trabajo del grupo motor: incorporación de nuevos miembros, modo de trabajo y periodicidad de las reuniones, posibilidad de establecimiento de otros “órganos formales de participación” y grupos de trabajo, y establecimiento de una hoja de ruta de cara al diseño de un Plan de Acción.
1.2 Taller de validación participativo del diagnóstico
Tras la primera jornada de presentación se llevará a cabo un taller participativo para validar el diagnóstico inicial llevado a cabo en el proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Redes multiactor
para la implementación de la agenda 2030” y completar o matizar dicho diagnóstico con el mayor número de actores del territorio posibles para que sirva de punto de partida para la elaboración del Plan de Acción.
1.3 Taller de diseño participativo del plan de acción
Tras el taller de validación del diagnóstico se llevará a cabo un taller participativo para obtener una batería de acciones consensuadas poniendo especial énfasis en las vinculadas a la producción, pero avanzando también en el resto de ámbitos del sistema alimentario.
1.4 Reuniones periódicas del grupo motor
Tras la primera jornada de presentación, y los dos talleres participativos, y establecido el modo de trabajo, el equipo motor se reunirá con la periodicidad establecida por sus miembros para, a partir del trabajo realizado ir definiendo la hoja de ruta de cara al diseño definitivo de un Plan de Acción.
2‐ACCIÓN PILOTO: ALIMENTANDO LOS ODS
Por otro lado, el proyecto pretende diseñar y organizar de forma participativa la acción piloto de promoción de los ODS vinculada al proceso de dinamización y construcción de Ecoterritorio identificada como prioritaria en los talleres de 2023. Una feria/festival para promocionar los productos agroecológicos y locales, procurando intensificar o articular alianzas entre los distintos actores, que ayude a visibilizar y promocionar el tejido productivo, artesanal y vecinal de la comarca, sirviendo de escaparate de la riqueza del territorio y de cómo el trabajo en red favorece el fortalecimiento y resiliencia de las zonas rurales.
Los retos del proyecto y su relación con los ODS de la Agenda 2030
El proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Acciones motor para la agenda 2030” pretende abordar, desde el enfoque de los Ecoterritorios, algunos de los retos a los que se enfrenta el medio rural, directamente relacionados con los ODSs y la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, como asentar población, asegurar relevo generacional, apoyar la capacidad de los pequeños productores e impulsar la economía local (ODSs 8, 10), incrementar la producción de alimentos sanos, sostenibles y respetuosa con el medio ambiente, el territorio y el clima (ODSs 2, 3, 6,12, 13, 15), acortar circuitos comerciales y reconectar el mundo rural y el urbano (ODS 11), o impulsar la incorporación y visibilidad de la mujer (ODS 5), todo ello mediante toma de decisiones inclusivas, participativas y representativas que respondan a las necesidades, y fomentando alianzas eficaces en las esferas pública, público-privada y de la sociedad civil (ODSs 16, 17).
La idea es continuar con el impulso de la creación de un Ecoterritorio en la Comarca La Serranía (Valencia) que pueda servir de referencia para otros territorios de la CV.
El importe total para el desarrollo de las diversas actuaciones que contempla el proyecto “Ecoterritorio La Serranía: Acciones motor para la implementación de la Agenda 2030” ejecutado por la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) es de 19.856,00 € según la Resolución de 7 de diciembre de 2023, del secretario autonómico de Familia y Servicios Sociales.
«INFORMACIÓ I EDUCACIÓ PER A UNA MALLORCA SENSE PLAGUICIDES” (GOIB SEA-37)
Amb aquest projecte pretenem informar i sensibilitzar a la població de Mallorca, sobre la problemàtica ambiental i sobre la salut de l’ús de determinats plaguicides de síntesi i divulgar les alternatives estimulant hàbits i conductes individuals i col·lectives més respectuoses amb el medi ambient, alhora que formar a diferents sectors de la societat en la resolució d’aquests problemes ambientals.
Els eixos temàtics prioritaris tractats en aquest projecte són:
l’aigua; per l’impacte directe que te la producció d’aliments i la jardineria sobre els nostres aqüífers; perquè la producció ecològica evita agressions tals com la sobreexplotació, la contaminació per nitrats o per contaminants emergents, com ara els microplàstics i els plaguicides.
el consum responsable; afavorint el consum d’aliments produïts localment de manera ecològica
la biodiversitat, per l’impacte directe que te sobre la biodiversitat natural i dels agroecosistemes el fet de produir de manera ecològica.
l’emergència climàtica; perquè treballam amb l’enfocament de la minimització d’emissions i de la resiliència climàtica
i, encara que en aquest projecte serà poca, a mig termini, el que es pretén és la participació i voluntariat ambiental; perquè el que pretenem és involucrar a tota la societat en el procés, començant, de moment, amb les entitats locals.
L’objectiu principal del projecte és conscienciar del perill de l’alliberament de tòxics i de la importància d’estar informades de les alternatives..
Pel que fa als objectius específics:
Informar sobre les conseqüències negatives de l’ús de determinats productes en comptes d’aplicar les alternatives no tòxiques.
Donar a conèixer models alternatius que milloren la sostenibilitat dels recursos naturals i protegeixin les àrees que afavoreixin un sistema de producció agroalimentari agroecològic
Contribuir a donar a conèixer alternatives de models de producció i consum d’aliments.
«MENORCA CAP A UN SISTEMA ALIMENTARI QUE SERVA LA SALUT DEL MEDI, DEL CLIMA I DE LES PERSONES” (GOIB SEA-27)
El projecte es centra en estimular hàbits i conductes individuals i col·lectives més respectuoses amb el medi ambient a Menorca.També s’hi treballa la sensibilització i informació sobre problemes ambientals, la divulgació sobre els valors i els problemes del medi ambient i la formació dirigida als sectors de la societat en la resolució de problemes ambientals.
Els eixos temàtics prioritaris tractats en aquest projecte són:
l’aigua; per l’impacte directe que te la producció d’aliments sobre els nostres aqüífers; perquè la producció ecològica evita agressions tals com la sobreexplotació, la contaminació per nitrats o per contaminants emergents, com ara els microplàstics i els plaguicides.
l’economia circular; pel que fa al foment de tancament de cicles, el reciclatge de nutrients i l’aprofitament responsable de recursos
el consum responsable; afavorint el consum d’aliments produïts localment de manera ecològica
la biodiversitat, per l’impacte directe que te sobre la biodiversitat natural i dels agroecosistemes el fet de produir de manera ecològica.
l’emergència climàtica; perquè treballam amb l’enfocament de la minimització d’emissions i de la resiliència climàtica
i la participació i voluntariat ambiental; perquè el que pretenem és involucrar a tota la societat en el procés, començant, de moment, amb les entitats locals.
L’Objectiu principal del projecte és conscienciar per a la recerca conjunta d’alternatives, a totes les parts involucrades en la xarxa alimentària; des de prenedors de decisions (administracions locals, insulars i autonòmiques), la societat civil, la comunitat docent i els sectors comercialitzador de productes alimentaris i HORECA de Menorca.
Pel que fa als objectius específics:
Establir models alternatius que milloren la sostenibilitat dels recursos naturals i protegeixin les àrees que afavoreixin un sistema de producció agroalimentari agroecològic
Contribuir a donar a conèixer alternatives de models de producció i consum d’aliments.
Millorar la capacitat d’autogestió de les àrees locals.
Estimular els sectors vinculats en el desenvolupament rural.
“EIVISSA I FORMENTERA CAP A UNS SISTEMES ALIMENTARIS QUE SERVIN LA SALUT DEL MEDI, DEL CLIMA I DE LES PERSONES” (GOIB SEA-29)
El projecte es centra en estimular hàbits i conductes individuals i col·lectives més respectuoses amb el medi ambient tant a Eivissa com a Formentera. També estarem treballant la sensibilització i informació sobre problemes ambientals, la divulgació sobre els valors i els problemes del medi ambient i la formació dirigida als sectors de la societat en la resolució de problemes ambientals.
Els eixos temàtics prioritaris tractats en aquest projecte són:
l’aigua; per l’impacte directe que te la producció d’aliments sobre els nostres aqüífers; perquè la producció ecològica evita agressions tals com la sobreexplotació, la contaminació per nitrats o per contaminants emergents, com ara els microplàstics i els plaguicides.
l’economia circular; pel que fa al foment de tancament de cicles, el reciclatge de nutrients i l’aprofitament responsable de recursos
el consum responsable; afavorint el consum d’aliments produïts localment de manera ecològica
la biodiversitat, per l’impacte directe que te sobre la biodiversitat natural i dels agroecosistemes el fet de produir de manera ecològica.
l’emergència climàtica; perquè treballam amb l’enfocament de la minimització d’emissions i de la resiliència climàtica
i la participació i voluntariat ambiental; perquè el que pretenem és involucrar a tota la societat en el procés, començant, de moment, amb les entitats locals.
L’Objectiu principal del projecte és conscienciar per a la recerca conjunta d’alternatives, a totes les parts involucrades en la xarxa alimentària; des de prenedors de decisions (administracions locals, insulars i autonòmiques), la societat civil, la comunitat docent i els sectors comercialitzador de productes alimentaris i HORECA d’Eivissa i Formentera.
Pel que fa als objectius específics:
Establir models alternatius que milloren la sostenibilitat dels recursos naturals i protegeixin les àrees que afavoreixin un sistema de producció agroalimentari agroecològic
Contribuir a donar a conèixer alternatives de models de producció i consum d’aliments.
Millorar la capacitat d’autogestió de les àrees locals.
Estimular els sectors vinculats en el desenvolupament rural.
La Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) desarrolla un nuevo proyecto en la Comunidad Valenciana que pretende fomentar el consumo agroecológico y responsable de alimentos, una labor más que necesaria para promover un proceso de transición hacia un nuevo sistema agroalimentario incluyente, equitativo y sostenible.
Se trata de “Transformado sistemas alimentarios con lógica agroecológica”, enfocado en comprender el sistema alimentario agroecológico (SAA) como una potente herramienta de dinamización y transformación social, que sitúa la producción y el consumo de alimentos en el centro, prestando especial atención también a la comercialización y distribución. En un SAA los recursos naturales, culturales y productivos del territorio están conectados en red y reforzados por políticas locales orientadas a valorizar el medio ambiente, los conocimientos locales y las tradiciones.
¿Qué es un SAA? ¿Y qué es un Ecoterritorio o Biodistrito?
A continuación, se presentan una serie de infográficos (en castellano y en valenciano) que ayudarán a comprender, de manera sencilla y visual, qué son los SAA y los Ecoterritorios.
Promover la cultura de lo ecológico y el enfoque territorial
Promover la cultura de lo ecológico y el enfoque territorial han de ser parte de los compromisos desde lo local a lo internacional, por eso, en el marco de este proyecto, SEAE realizará diversas charlas en las tres provincias de la Comunidad Valenciana además de material informativo de interés general, como la infografía o un vídeo divulgativo.
Charla con degustación en Chelva (Valencia), La Romana (Alicante) y Nules (Castellón)
Chelva (Valencia)La Romana (Alicante)Nules (Castellón)
Sábado 21 de octubre en el Salón de Actos del Ayuntamiento deChelva (Valencia). A partir de las 10.30 h., coincidiendo con el mercado local agroecológico.
Sábado 28 de octubre en La Romana (Alicante). En la Casa de la Juventud a partir de las 11 h.
Viernes 3 de noviembre en el IES Gilabert de Centelles en Nules (Castellón). A partir de las 10 h. Contará con la participación del alumnado del Ciclo Formativo de Grado Medio de Producción Agroecológica. Para participantes de fuera del centro la jornada es abierta, pero hay plazas limitadas y REQUIERE INSCRIPCIÓN AQUÍ
Puedes descargar la programación de cada una de las jornadas aquí:
Chelva (Valencia)La Romana (Alicante)Nules (Castellón)
También encontrarás los diversos eventos y detalles de los mismos en la Agenda SEAE.
Grabación en directo de la Jornada abierta en La Romana
Este proyecto cuenta con el apoyo de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación y con la colaboración de las diversas entidades (administración, sociedad civil, sector primario y terciario…) de cada una de las poblaciones, comarcas y provincias donde se desarrollan las actividades.
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.